sábado, 21 de diciembre de 2013

TOT SUMA...

Working together...
El segon curs de  G.E.D.I. ha set tota una experiència. La veritat és que els meus dos hemisferis cerebrals no es poden queixar. La riquesa de temàtiques ha estat prou variada.

Una de les competències que destacaria és el treball en equip. No és que estigui assolida per complet, ja que cada grup és diferent i cada circumstància requereix exposar-se a la situació i tractar de resoldre-la amb les eines que vas adquirint amb les teves experiències. Podria dir-se que aquest curs les oportunitats d’experiències d’aquest caire han estat prou variats. De fet, després de reflexionar-ho, penso que alguna de les finalitats principals de certes assignatures, com per exemple a l’assignatura de “la representació escènica en l'Escola Infantil”. Cal mencionar que amés, aquesta assignatura va tenir com a producció final una situació real, i per tant molt significativa, amb sentit, com va ser la pròpia representació d’una obra feta tota per nosaltres.

Per una banda, el meta-aprenentatge que es va realitzant per “defecte professional”, hem va fent adonar-me de les estratègies i tipus d’aprenentatge que apliquen sobre nosaltres m’agraden més o menys, que no vol dir que a una altre persona li paregui diferent, de ahí la gran diversitat de personalitats i maneres d’organitzar la manera d’entendre el món i expressar aquest enteniment. L’any passat a primer amb l’assignatura de didàctica i enguany amb la de “psicologia de l’Educació” principalment, he pogut reflexionar i adonar-me més en profunditat dels processos d’aprenentatge i d’ensenyança. Vull destacar que l’ensenyança i l’aprenentatge no són amb una única direcció; tots podem aprendre de tots i a la vegada, tots podem ensenyar alguna cosa.

Amés, voldria destacar un aspecte que hem va agradar molt, i que record lligat a l’assignatura de “habilitats lingüístiques per a l'Educació Infantil”, i era la manera d’intervenir quan la resposta no ha set del tot correcta, perquè és clar que dels errors s’aprèn, però hem va agradar molt el fet de no remarcar l’errada sinó continuar la conversa o la retroacció introduint la forma correcta i demanant més informació. Això permet donar l’espai per adonar-se de com s’ha de fer a través de l’observació i millorar a la pròxima vegada, o no, pot ser en una altra ocasió, més tard, quan un sigui capaç d’adonar-se per si mateix de la seva errada (pot ser amb altres estratègies que duguin a aquest procés).

Per altra banda, a l’assignatura “d’observació i documentació” ens van remarcar la importància d’enregistrar els processos, i, la veritat, penso que aquest bloc és una mena enregistrament. Enregistrament del meu procés d’aprenentatge.

Per suposat, l’assignatura pendent de tots, encara que ja anem amb una bona motxilla i eines, és la de socioemocional. I és que crec que hi ha coses que sempre es podran anar aprenent i millorant, el camí és llarg, però com diuen, s’aprèn a fer fent.


Per acabar, un poc d'entreteniment. En aquest vídeo podeu veure una mica algunes de les coses que he esmentat: treball en equip, enteniment, diversitat, etc.