Necessitat d'explorar, d'experimentar

Hola,

S'acaba el curs de tercer. L'estiu es presenta bé. Enguany he aconseguit aprovar tot el que em quedava de cursos anterior i no duc res per al setembre. Això vol dir: Vacances! (almenys d'estudis, de sa feina és un altre tema).

Ja hem fet el primer període de pràctiques. Vam poder aplicar els coneixements adquirits així com comprovar si les teories estudiades eren del tot certes, i veure si podem extraure les nostres pròpies conclusions. Poc temps encara per definir-nos com a docents amb un estil concret, però ja amb unes primeres experiències, que s'afegeixen al nostre bagatge. Amb aquesta experiència, et dones conta de tot el que has après, i de tot el que encara et falta per aprendre.

Aquest aspecte crec que és quasi més important. Adonar-se de les teves carències o punts febles és una passa important. Ja saps cap a on endinsar o investigar per millorar la teva pràctica.

Altre aspecte que em va marcar enguany és el fet de prendre consciència de perquè i per a què es fan les coses. És a dir, si realment tenen sentit les coses que estem fent, si són significatives par als que van dirigides, i si realment cobreix una necessitat real. I ha un dit: “Si s'ha d'anar, es va, però anar per res és tonteria”.

Però, alerta, a vegades pensem que no són una necessitat, i sí que ho son....ho dic per exemple perquè de vegades sento dir a un pare-mare que si el seu fill va a estar jugant, per això no el du a un lloc. I s’equivoquen... el joc és una necessitat, i a més a més, és una eina i una font d'aprenentatge.

Per acabar vull remarcar la importància que té aquest aspecte de reconèixer les necessitats i poder demostrar-les, de cercar les evidències. Per això és necessari observar als infants i esbrinar què ens estén demanat, sense o amb paraules. I, clar, per fer tot això, no s'ha d'oblidar la importància de documentar, de enregistrar els moments de l'aula, i les nostres reflexions. Per sort van tenir formació en aquestes competències l'any passat, a segon (;D), encara que sigui ara quan li trobo el sentit més significatiu...

Tot arriba a engranar-se, tot encaixa, o hauria d’encaixar.

Vos deix, bon estiu, fins aviat!

Felisa

TOT SUMA...

El segon curs de  G.E.D.I. ha set tota una experiència. La veritat és que els meus dos hemisferis cerebrals no es poden queixar. La riquesa de temàtiques ha estat prou variada.

Una de les competències que destacaria és el treball en equip. No és que estigui assolida per complet, ja que cada grup és diferent i cada circumstància requereix exposar-se a la situació i tractar de resoldre-la amb les eines que vas adquirint amb les teves experiències. Podria dir-se que aquest curs les oportunitats d’experiències d’aquest caire han estat prou variats. De fet, després de reflexionar-ho, penso que alguna de les finalitats principals de certes assignatures, com per exemple a l’assignatura de “la representació escènica en l'Escola Infantil”. Cal mencionar que amés, aquesta assignatura va tenir com a producció final una situació real, i per tant molt significativa, amb sentit, com va ser la pròpia representació d’una obra feta tota per nosaltres.

Per una banda, el meta-aprenentatge que es va realitzant per “defecte professional”, hem va fent adonar-me de les estratègies i tipus d’aprenentatge que apliquen sobre nosaltres m’agraden més o menys, que no vol dir que a una altre persona li paregui diferent, de ahí la gran diversitat de personalitats i maneres d’organitzar la manera d’entendre el món i expressar aquest enteniment. L’any passat a primer amb l’assignatura de didàctica i enguany amb la de “psicologia de l’Educació” principalment, he pogut reflexionar i adonar-me més en profunditat dels processos d’aprenentatge i d’ensenyança. Vull destacar que l’ensenyança i l’aprenentatge no són amb una única direcció; tots podem aprendre de tots i a la vegada, tots podem ensenyar alguna cosa.

Amés, voldria destacar un aspecte que hem va agradar molt, i que record lligat a l’assignatura de “habilitats lingüístiques per a l'Educació Infantil”, i era la manera d’intervenir quan la resposta no ha set del tot correcta, perquè és clar que dels errors s’aprèn, però hem va agradar molt el fet de no remarcar l’errada sinó continuar la conversa o la retroacció introduint la forma correcta i demanant més informació. Això permet donar l’espai per adonar-se de com s’ha de fer a través de l’observació i millorar a la pròxima vegada, o no, pot ser en una altra ocasió, més tard, quan un sigui capaç d’adonar-se per si mateix de la seva errada (pot ser amb altres estratègies que duguin a aquest procés).

Per altra banda, a l’assignatura “d’observació i documentació” ens van remarcar la importància d’enregistrar els processos, i, la veritat, penso que aquest bloc és una mena enregistrament. Enregistrament del meu procés d’aprenentatge.

Per suposat, l’assignatura pendent de tots, encara que ja anem amb una bona motxilla i eines, és la de socioemocional. I és que crec que hi ha coses que sempre es podran anar aprenent i millorant, el camí és llarg, però com diuen, s’aprèn a fer fent.


Per acabar, un poc d'entreteniment. En aquest vídeo podeu veure una mica algunes de les coses que he esmentat: treball en equip, enteniment, diversitat, etc.

TIEMPO DE...

El verano ysus frutos

Y llegó el verano, se acaban las clases, se acaban los exámenes...y es tiempo de "descansar", de disfrutar, pero también es tiempo de “recolectar lo sembrado”, de interiorizar lo aprendido, de reflexionar sobre tus avances y progresos personales, sobre las competencias adquiridas, sobre estrategias para seguir mejorando. Bueno, y para algunos, de prepararse para los exámenes de septiembre (ya que aún tenemos esa oportunidad).

Hemos adquirido muchas competencias durante el curso, pero algunas las destacaría sobre otras, tanto por haber estado presentes en la mayoría de asignaturas como por la resonancia que han tenido en mí. Entre ellas, a la hora del trabajo en equipo, el diálogo como herramienta para la solución de problemas: inconscientemente sabes que es la forma más sencilla, diálogo claro, directo, con respeto, aunque no siempre sea lo que se emplee, a veces se espera que los problemas se solucionen solos, pero entonces pueden incluso complicarse aún más. Gracias a las experiencias "conflictivas" que hemos tenido este año, he llegado a la siguiente conclusión: para solucionar desacuerdos, el diálogo; hablando se entiende la gente. Y que conste que lo he aprendido a base de errores (ensayo-error). Claro está, cada uno debe asumir su parte de culpa. El otro día leía un blog de un profesor de trompeta y explicaba algo relacionado; Jeff Smiley en su página lo explica así:

“The ego loves to rationalize. Over time, it becomes easier to look
away from a problem, and accept it as a "normal deviation," rather than admit
any personal responsibility for finding a solution.”

Viene a decir que el ego intenta librarse de la culpa argumentando un problema como algo que pasa, que es normal, en vez de asumir su parte de responsabilidad y evitando así buscar las posibles soluciones.

Ah!, y uno de los hándicaps del diálogo es el hecho de ver quién lo inicia. Muchas veces pasa algo parecido con el saludo, cuando por ejemplo oyes que te dicen: “yo no le saludo porque a mí no me saluda…” pero, ¿y si la otra persona piensa lo mismo? ¿Quién va a dar el primer paso? ¿Somos capaces de reconocer nuestros errores? ¿Somos capaces de superar el orgullo y la soberbia?

Trabajar en grupo significa pensar en los demás, hay que aprender a ser tolerantes, pero tolerancia no significa permisividad. Se trata de trabajar todos unidos para llegar a un fin común, a una meta común, respetando a los compañeros. Eso significa que también se te tiene que respetar. Al tratarse de un grupo formado por más personas, es normal que haya disparidad de opiniones. De hecho, uno de los retos es llegar a un consenso, a un acuerdo, hay que ceder en ciertos puntos, hay que negociarlos buscando el mayor bien común y todo eso sólo se consigue a través del diálogo, de la empatía.

"Cuïr", tiempo de recolecta

Otra competencia muy importante, por no decir fundamental, la remarcamos en la asignatura de organización: la importancia de gestionarse el tiempo, de organizarse bien cada actividad, de planificar. Y para eso siempre es necesario reflexionar. Reflexionar sobre lo que se va ha hacer, hacia el punto al que se quiere llegar. Digamos que una de las palabras clave ha sido la REFLEXIÓN este año (y creo que nos acompañará durante todo el proceso y más allá). No te puedes poner simplemente a hacer por hacer. Primero has de saber qué, cómo, para qué…

Y entre tanta reflexión, otro punto sobre el que nos hemos parado a pensar es sobre la imagen y la concepción que se tiene sobre el niño y sobre cómo, en base a esa imagen que se tiene, así  es como se actúa con ellos. También en la importancia de transformar esa imagen que hay en la sociedad para considerarlos como ciudadanos en pleno derecho. Considerarlos capaces, con un potencial a desarrollar, un potencial que se potencia con el entorno. Podéis consultar el artículo de Mª Victoria Alzate Piedrahita, "Concepciones e imágenes de la infancia" para saber a qué me refiero, entre otros.

En base a la concepción que se tiene del niño, es así como se actúa, y de hecho, la política y el gobierno actuales nos están dejando bastante claro la imagen que tienen del niño: invertir menos dinero en educación puesto que tampoco le dan esa importancia.

En fin, pese al panorama que se nos presenta en el mundo laboral para un futuro, seguiremos poniendo ganas, empeño, ilusión, esperanza y profesionalidad.

Pasad buen verano, saludos:

Felisa

¿Quin tipus de mestre vull ser? Jo "A"

Jo vull ser del tipo A, com descriu en Miguel Ángel Santos Guerra en la seva entrada, la fagocitosis del innovador, però immune. Ja ho diuen a la meva casa, sóc bastant obstinada (caparruda)...

En classe ens van plantejar a principi de curs aquesta pregunta: Quin tipus de mestra vols ser? Aquesta pregunta està emmarcada dins d'una activitat de la pròpia assignatura.

Per respondre a aquesta pregunta, primer vaig partir dels meus coneixements previs en aquest moment: quin tipus? però… quants tipus hi ha? I així ha anat prenent forma. Ens va recomanar la professora un llibre: “Va de Mestres. Carta als Mestres que comencen”, de Jaume Cela Ollé i de Juli Palou Sangrà, com a ajuda a assentar les nostres idees, reforçar altres i obtenir de noves. Una manera de recolzar amb autors coneguts les nostres reflexions.

Després de la recomanada lectura del llibre passem a plasmar la resposta a aquesta pregunta, en un document que, més tard pugem a Scrib. Scrib és una eina on pots penjar els teus documents a la xarxa (és a dir, hem anat a poc a poc ampliant el nostre PLE, per saber més del nostre PLE, podeu anar a l'entrada "Primera setmana. PASSETS DE FORMIGA"), i la cosa no es queda aquí.

Per complementar el document, en grup, hem fet un vídeo amb imatges de Flickr, a través del Creative Common Search, i organitzades com a muntatge amb l'eina Photopeach. 

Superant barreres per aconseguir el propòsit.

Ara us parlaré de problemes tècnics, que sempre sorgeix algú. Per posar-li música, en el meu grup vam tenir certa dificultat, perquè la música que t'ofereix el programa photopech no està malament, però volíem un fragment de “La dansa del foc”, de Mag de Oz, la lletra del qual té un missatge que ens va semblar molt concorde. Però clar, primer tallem el fragment d'un arxiu que teníem del CD amb un programa que maneja arxius mp3 (mp3 direct cut), i en intentar pujar-ho, no ens deixava doncs no som clients "Premium" en photopeach (per a això cal pagar). No obstant això vam veure que des de Youtube si que deixa pujar la música. L'inconvenient és que en youtube la cançó ve sencera. Per tallar-la ens baixem la cançó amb el programa “Atube Catcher” i aquí seleccionem el tros que volíem. Ens obrim un compte en Youtube i pugem el fragment. Una vegada allí vam tornar a photopeach i li afegim la música (la professora va dir que de Youtube també es podia…). L'únic inconvenient és que, en ser fragment d'una altra cançó, és possible que per motius de drets d'autor acabin anul·lant el video de youtube i la presentació quedi muda… Quan passi ja posarem una música del programa photopeach.

És impressionant tot el que el meu PLE s'ha ampliat en poc més d'un mes, els meus esquemes d'aprenentatge i els meus coneixements previs estan en contínua reforma, en contínua construcció. Penso que estem “construint” el nostre aprenentatge, ampliant esquemes, i aquests esquemes cada vegada s'entreteixeixen més i tot queda millor “ancorat”. És una bona reflexió sobre com estem aprenent, estem fent el que es diu meta-aprenentatge (un dels deu principis psicopedagògics perquè l'après tingui major grau de significatividad, entre uns altres que també s'estan donant, com la reflexió, la funcionalitat de l'après,…), bon treball! Així dóna gust embarcar-se en l'aventura de l'aprenentatge. Prendré nota…

Aquí us deixo el document i el vídeo perquè pugueu veure'ls i aquí queden exposats com a testimonis silenciosos als quals d'aquí a uns anys podré tornar i reflexionar sobre si la pràctica que duc a terme segueix aquests mateixos passos.

Bona setmana! 

QUÉ TIPO DE MAESTRA QUIERO SER

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER por Sara Morales y Felisa Tébar on PhotoPeach

-----------------------------------
Bibliografía:

-Cela Ollé, J.; Palou Sangrà, J. “Va de Mestres. Carta als Mestres que comencen”,
2008, Barcelona, edit. Rosa Sensat.
-Blocs del meu PLE (El Adaarve).

Presentación/Presentaciò

Hola:

Sóc na Felisa, enguany vaig començar el grau d'educació infantil. La primera setmana ha set tot un repte, i no serà l'únic...

La veritat és que trop apassionant la capacitat de l'ésser humà per aprendre, les diferents formes que té de fer-ho, la quantitat i varietat de coses que pot aprendre i l'ús que fa de aquest aprenentatge.

M'agrada aprendre, sempre és un bon moment per aprendre i amb el pas del temps m'apassiona més. Això ha estat possible gràcies a que al llarg de la meva vida m'he trobat amb persones que ensenyen i transmeten part dels seus coneixements amb tota la il·lusió i la passió del món, i això es nota; et contagien amb la seva actitud.

Per altra part, els nens petits són uns apassionats de l'aprenentatge, tenen una curiositat innata. Us recomano si podeu, si teniu fills, filles, nebots, nebodes, amics amb nens petits, que observeu el que fam, com ho miren tot amb il·lusió, amb interès, quina energia tenen. I això no es pot perdre...

Per tot això i per més, vull participar d'aquest procés d'aprenentatge.

Per acabar: no hem d'oblidar que per aprendre, com fèiem des de petits, em de sentir-ho. Et mous perquè sents.